miércoles, 23 de diciembre de 2009

Sumar esfuerzos y voluntades:

El presidente Montilla firmó ayer con los principales agentes sociales (UGT, CC.OO, Foment del Treball i Pimec) un pacto anticrisis que recoge las medidas del 2010 para hacer frente a la crisis y reactivar la economía. Un consenso ejemplar, ineludible y solidario con los sectores más desfavorecidos de la sociedad que suma los esfuerzos y las voluntades de los principales sindicatos, organizaciones patronales y gobierno para salir de la actual recesión en las mejores condiciones posibles. Como siempre, Cataluña pionera.

El documento es fruto del trabajo de los últimos meses. Un gran paso que, con estos 30 compromisos, valorados en 6.000 millones de euros, prevén fomentar las políticas activas de ocupación, potenciar la red de protección social, impulsar políticas relacionadas con el derecho a la vivienda, intensificar las políticas activas de ocupación, potenciar la formación de los trabajadores, mejorar la financiación, la liquidez y proteger a las familias en situación de riesgo. Un acuerdo necesario que demuestra la buena voluntad del Govern para mejorar la sociedad del bienestar.

Otra vez en Navidad, desde este blog hemos comentado en muchas ocasiones el carácter del empresariado español, un nefasto ejemplo de este carácter es el cierre por bancarrota de Air Comet, la compañía del grupo Marsans y del presidente de la patronal CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, que ha dejado colgados 640 trabajadores y unos 7.000 viajeros que debían volar estas navidades para pasarlas con sus respectivas familia.

Este personaje del que comentan líderes sindicales de Air Comet: “nunca me han mentido tanto en tan poco tiempo” se sentará en breve con los sindicatos y el gobierno español para discutir un pacto que nos aleje definitivamente de la crisis. Suerte Presidente Zapatero.

La imagen ha sido copiada del blog los calvitos.

lunes, 21 de diciembre de 2009

Regalar cultura

El domingo estuve en el pase de película que ofreció la Asociación Emmetcinats en el Centre Polivalent del Rebato, una entidad que ofrece cultura y lo hace a un módico precio, 1’50 € la entrada.

“Déjame entrar” es una buena película del director sueco Tomas Alfredson, basada en la novela del mismo nombre escrita por John Ajvide Lindqvist, premiada en Sitges’08 con el Meliès de Oro, el film crea un mundo de ficción entorno a la vida de un niño tímido, Oskar, que sufre un continuado acoso de sus compañeros de colegio (Bullying) que pasa desapercibido a sus padres que viven separados. El joven entabla amistad con Eli que resulta ser una niña vampiro, (otra vez una chica mala) con la que descubre el despertar del erotismo en el inicio de su tierna adolescencia. La película se desarrolla en un suburbio de Estocolmo donde las largas y deprimentes noches de invierno invitan a sus habitantes al pesimismo y a consumir elevadas dosis de alcohol, una interesante crítica al idílico estado del bienestar, el libro para el que tenga oportunidad de leerlo/regalarlo, parece incluir detalles que mejoran el conjunto de la obra.

Felices fiestas a todos.

jueves, 17 de diciembre de 2009

13D, resultats

Resulta obvi pensar que gairebé la totalitat dels votants (quasi un 95%) que van dir que sí a la independència a 167 municipis de Catalunya, si van anar a votar era perquè estavan d’acord amb el plantejament de la consulta. Per contra, dels que es van quedar a casa (més de 70%), segurament molts no van anar a votar perquè no combreguen amb la independència de Catalunya o bé perquè no tenien prous incentius com per comparèixer i manifestar el seu vot.

No es poden sobredimensionar els resultats, però tampoc es poden menystenir. Segurament en aquest 95% de “Si” hi ha qui és independentista, qui no ho és però està fart del tractament que rebem de Madrid, qui no creu en els partits actuals i vol expressar el seu malestar, o qui és crític amb el PP i expressa la seva protesta. Crec per això que ni es poden extrapolar els resultats al conjunt de Catalunya, ni tampoc CiU i ERC poden fiar-se que aquests 200.000 vots provenen d’electors en potència. Tampoc es pot menystenir el què ha passat aquest cap de setmana, el què representa la realització d’aquestes consultes i el fet que els ciutadans hagin expressat les seves opinions. És evident que alguna cosa es mou, i ningú hi pot defugir. Catalunya té voluntat de poder, i la majoria de més autogovern. Tenim un Estatut que s’està desenvolupament en aquest moment; un estatut pendent de la decisió d’un Tribunal polititzat que no respecta ni les seves mateixes regles de funcionament; un estatut que cal defensar, perquè és aquesta l’eina que, ara per ara, ens pot conduir a assolir més autogovern.

La independència no és la meva opció, la respecto i respecto als qui l’han triat, i sobretot, admiro la valentia i el coratge d’aquells que aquest cap de setmana han votat Sí convençuts que aquesta opció és possible. Aquesta unitat i aquesta fermesa és la que jo reclamo en defensa de l’Estatut. Res de calculades ambigüitats, i endavant.